TEMPORADA REGULAR

“L’esport, com el país, necessita fer una passa endavant”

IVAN TIBAU

TEMPORADA REGULAR

“L’esport, com el país, necessita fer una passa endavant”

IVAN TIBAU

TEMPORADA REGULAR

“L’esport, com el país, necessita fer una passa endavant”

IVAN TIBAU


A LES PORTES D’UN ESTIU EN EL QUAL MENTRE MOLTS FEM VACANCES JA ENS AVISA D’ENTRADA QUE “L’ESPORT NO PARA, AL CONTRARI” EL SECRETARI GENERAL DE L’ESPORT IVAN TIBAU REP A LA FOSBURY AMB LA DOLÇA RESSACA D’HAVER TANCAT HORES ABANS EL SEGON CONGRÉS DE L’ESPORT CATALÀ. DESPRÉS DE DOS MANDATS AL CAPDAVANT DE LA POLÍTICA ESPORTIVA DEL PAÍS, TIBAU NO ESQUIVA PREGUNTES I SEMBLA TENIR LES IDEES BEN CLARES PER ARA I PEL QUE HAGI DE PASSAR DESPRÉS DEL 27-S. SÍ, EN ESPORT TAMBÉ SERÀ UNA DATA CRUCIAL.


Amb el 27 de setembre a sobre, quina valoració fa dels seus dos mandats al capdavant de la Secretaria General de l’Esport?

La valoració és molt positiva. A nivell personal ha estat molt enriquidora però és que a més a nivell general han estat quatre anys de grans dificultats econòmiques generals que a nivell esportiu ha obtingut una resposta molt comprensible. La gent de l’esport és entenedora, ha comprès que tothom ha hagut de fer esforços i que els esports en certs moments havíem de quedar coixos. Però hem après a fer coses diferents, a buscar recursos, a racionalitzar molt bé cada euro que invertim en esport i el resultat és que seguim sent una gran potència esportiva i que en moments de manca de recursos públics i privats la pràctica s’ha mantingut. No hi ha hagut cap davallada en nombre de clubs, d’esportistes i això és mèrit de tot el sector, d’una cultura que té clar l’esport com element clau de les nostres vides i la molta gent voluntarista que ha seguit al capdavant d’entitats i clubs. M’enduc un grapat de sensacions molt agradables i la sensació que hem aguantat bé.

L’esport català surt de la crisi més fort?

Surt de la crisi viu. La crisi a més de ser important no ens ha permès donar eines al sector per tal de millorar les seves situacions. Al contrari, s’ha legislat des de Madrid posant pals a les rodes a tot l’esport. Hem anat col·leccionant pedres a les sabates i no s’ha fet mesures per fomentar el mecenatge, per exemple. Avui en dia estem vius, amb molta gent als clubs i entitats, amb grans resultats. I estem vius per un futur que ha de ser millor.

El Congrés de l’Esport català és el full de ruta d’aquest futur?

Sí. L’hem plantejat en quatre mesos perquè crèiem que era el moment de debatre amb el sector l’estat actual, els sistemes i la perspectiva que se’ns obre, començant pel propi 27-S. Volíem veure com estem, què en pensa el sector de cada àmbit, com podem millorar, què pot ser l’esport dins el nostre país. Hem fet moltíssimes reunions i hem parlat amb més de 500 especialistes en la matèria i les conclusions que n’hem tret són positives i vam poder lliurar al President de la Generalitat un document que recull tot el que vol l’esport per ser una de les potes importants per fer un país millor. El govern que surti de les urnes tindrà un document amb conclusions i posicionaments forts i que compta amb l’aval del sector.

“Hem disposat una sèrie d’eines que la gent mereix,
però que amb la situació actual no podrem tirar endavant”

IVAN TIBAU

Quins preceptes destacaria?

Hi ha moltes conclusions. El sector de l’esport demana una Conselleria d’Activitat Física i Esport. Veiem com l’esport toca moltes tecles i àrees i tenim convenis amb Salut, amb Ensenyament, amb Benestar, és una raó forta. Tenim clar que l’esport s’ha d’inculcar des de la base amb activitat física obligatòria en tots els trams educatius, tant l’ensenyament obligatori, com el post-obligatori o la universitat marquem una hora diària i fem que la gent no perdi l’hàbit de fer esport per tot el que ens aporta a nivell de salut i de valors. Canviant d’àmbit, potenciar les noves estructures adaptades a un marc normatiu europeu després del 27-S. Tenir incentius fiscals per fomentar la inversió en l’esport, repensar les ajudes públiques. Hem disposat una sèrie d’eines que la gent mereix però que amb la situació actual no podrem tirar endavant. La gran conclusió del Congrés de l’Esport Català és que ens fan falta recursos, eines, legislar. Si no l’esport no podrà fer un pas endavant, sinó al contrari, que anirem perdent el que encara tenim. La gran conclusió és que sense eines no podem avançar.

Els recursos minsos que hi ha ara, com es reparteixen?

Els diners van a partides molt diverses. Una part important va a l’esport federat, a les més de 70 federacions i a tots els nivells. Un altre paquet va a l’esport escolar, que és un àmbit molt poc mediàtic però molt important perquè hi ha moltes comarques de Catalunya on l’esport federat no arriba i nosaltres hi hem d’arribar a través dels Consells Esportius que fomenten l’esport escolar, que inculca valors com el respecte, forma persones però també acaba nodrint l’esport federat a la llarga. De la gran quantitat en surt la gran qualitat. Una altra partida important és el programa ARC, que seria com un ADO català i és una figura que a aquests nivells no existeix a cap altre lloc del món. A Catalunya estem subvencionant amb un programa de tecnificació a aquells esportistes de segona línia que acaben alimentant els equips de les federacions espanyoles. Quan a cada Jocs Olímpics o Paralímpics el 40 per cent dels esportistes que competeixen són catalans no obeeix a cap casualitat. És gràcies a aquest programa d’alt rendiment.

Si fóssim un país independent, podríem tenir marge econòmic per mantenir aquest ARC a la segona fila i un succedani d’ADO per l’elit?

Sí. Tindríem tots dos programes i una partida important sortiria de patrocinis. Ara no podem demanar diners per l’ARC perquè no surt enlloc. La majoria de patrocinadors que té l’ADO espanyol són empreses catalanes, per tant només cal imaginar tots els recursos que tindríem amb un programa propi. El pas qualitatiu que faríem si fóssim independents és evident, perquè a més de tenir les eines tindríem visibilitat, perquè et permet multiplicar els recursos.

“El Circuit és una eina estratègica essencial per la visibilitat, sí,
però també per l’impacte econòmic que té”

IVAN TIBAU

Tornem a les eines minses actuals. A què més les dediquem?

Hi ha partides importants per polítiques de foment de l’activitat física a totes les edats, programes de formació com l’INEF, programes d’alt rendiment, recursos per a rehabilitació d’instal·lacions esportives, ajuda a esdeveniments importants que es fan a Catalunya, ajudes a l’esport femení, ajudes a clubs en competicions europees que porten el nom de Catalunya pel món. Si acabes sumant et surten molts diners, de l’ordre de 101 milions d’euros a l’esport però aquí hi entren grans partides com el Circuit o el CAR.

Quina és la importància d’instal·lacions com el Circuit o esdeveniments com els Jocs Olímpics d’Hivern, ara que des de l’Ajuntament de Barcelona es posen en quarantena?

Són essencials per la visibilitat que et donen. El Circuit per exemple, si no tingués la Fòrmula 1 o la Moto GP la resta de competicions que s’hi fan durant 300 dies l’any hi perdrien. A Montmeló s’hi fan moltíssimes coses però si no estàs a primera línia, perds valor. El Circuit és una eina estratègica essencial per la visibilitat, sí, però també per l’impacte econòmic que té. L’Ajuntament de Barcelona hi posa 4 milions d’euros al Circuit, per exemple, i la Generalitat el que fa és cobrir les pèrdues que pugui haver, que són d’un ordre similar. El que no es pot fer és la demagògia de dir que retiraràs aquests 4 milions d’euros per fer beques menjador perquè l’estudi econòmic demostra que el Circuit té un impacte de 300 milions i el 60 per cent va a parar a Barcelona. El benefici en forma de llocs de treball, beneficis, diners, taxes, impostos et permetrà més beques menjador. Si l’Ajuntament de Barcelona retira la seva aportació al Circuit, la Generalitat el suplirà perquè entenem de la importància.

Heu pogut parlar amb Ada Colau?

No. No hi ha ni comissionat d’esports i no sabem qui hi ha al capdavant d’esports. El tema de la candidatura de Barcelona Pirineus al Jocs Olímpics d’Hivern van enviar una carta dient que quan hi hagi comissionat en parlarien, que és el que demanàvem. Hi ha un treball important fet i tenir en compte el Pirineu. Com a mínim tenim ganes de parlar-ne.

“A Catalunya tenim un model des de Barcelona 92 que funciona i té resultats”

IVAN TIBAU

Les infraestructures esportives vertebren el país d’una manera o d’una altra. En funció de què es decideixen?

Ens hem dotat del PIEC, el Pla d’Instal·lacions Esportives de Catalunya que treballa amb tots els Ajuntaments per tal d’analitzar quina és la pràctica esportiva de cada municipi, per veure si el que tenen és suficient o si en fan falta alguna. Aquest Pla et permet establir els dèficits de la xarxa bàsica d’equipaments com piscines, pavellons, estadis d’atletisme, etc. Quan un municipi té un dèficit té dret a demanar una subvenció i limitem les convocatòries d’aquestes a cobrir aquests dèficits. Catalunya, però, està molt ben dotada de les instal·lacions que s’han fet els darrers 20 anys i no ens fa falta cap macro-instal·lació.

En el dia a dia de gestió esportiva, en quin model us orienteu tenint en compte que Catalunya no és un estat i sovint ha d’actuar com a tal?

Nosaltres no som un estat però ha vingut moltíssima gent, precisament d’altres estats, que venen a veure què carai fem aquí per tenir tanta gent a l’elit. A Catalunya tenim un model des de Barcelona 92 que funciona i té resultats. Nosaltres hem vist altres models, sobretot al nord d’Europa, i té força similituds. L’estructura esportiva que té Catalunya no té absolutament res a veure amb la de les comunitats autònomes espanyoles, estem a anys llum. El que fem nosaltres no ho fa ningú en àmbits com la pràctica esportiva, el model o l’esport escolar. Tenim un model a precari que funciona i que cal fer rutllar millor incorporant totes les conclusions que deixa el Congrés. Sent independents seríem una potència esportiva en moltíssims àmbits. Competint com a Catalunya entraríem a moltes competicions amb possibilitats de podi evidents.

El Congrés de l’Esport ha permès unir un sector que sovint havia estat dividit. És un dels grans èxits del mandat?

Sí i ha estat molt enriquidor i positiu, amb molta gent implicada. És la culminació d’una manera d’anar treballant tots aquests anys en comissió, parlant amb tothom, no parant. El procés d’aquests mesos ha estat espectacular en el sentit d’anar junts. I a més és important que el que s’ha unit és l’esport català, perquè de Madrid ja sabem què en ve. Per això, i hi torno, són importants les eines i els recursos. I cal fer aquest pas endavant.

“El govern ha de governar però la Unió ha de servir per organitzar el sector”

IVAN TIBAU

Proposeu la Unió d’Esports de Catalunya. Per a què serveix?

La Unió proposa que el sector sense ànim de lucre, escolar i federat, s’uneixi perquè es pugui treballar millor amb les entitats privades. El govern ha de governar però la Unió ha de servir per organitzar el sector. Com més sinèrgies establim, millor treballarem però ara faltarà realitzar-ho i que el propi sector ho uneixi. Són propostes que el Congrés s’ha fet seves i que haurem d’anar desenvolupant.

Les conclusions que deixa el Congrés de l’Esport Català depenen directament de la independència?

No. Depenen de recursos i eines. Ara tenim pocs recursos i cada cop tenim menys eines. El 27S és essencial per l’esport per legislar les relacions laborals, els àmbits fiscals, el tema de patrocinis, si no pots millorar recursos públics… la muntanya cada cop costarà més de pujar. La recentralització que sempre busca Madrid no ens la podem permetre com a cultura o com a llengua, però tampoc com a esport. El Congrés ha vist com l’esport ha parlat i ha demanat més eines i recursos.

El procés sobiranista ha anat tensant les relacions amb Madrid?

Sí, és evident. Les relacions són correctes però cada cop es fan més dures. Amb Madrid, a més, tenim una cosa que és comuna que és el CAR de Sant Cugat, que financem entre totes dues administracions. No hi ha res més que depengui d’ells, perquè les competències són nostres però al CAR tenim interessos en comú. El que sí que depèn de Madrid són totes les disposicions legislatives que posen pals a les rodes al nostre esport.

Arran del greuge en la Copa d’Europa de Bàsquet amb l’UniGirona dius que Miguel Cardenal no t’agafa el telèfon.

I és que era així. És un exemple clar de com estan les coses. Durant dos dies vaig estar trucant-lo matí, tarda i nit després de parlar amb ell i demanar que fes de mitjancer. Per sort vam poder resoldre el greuge però és l’exemple que no ens podem adormir i hem d’estar sempre de guàrdia.

Respecte el Pla de Dones i Esport que també vau impulsar, en la paritat, en quin estat estem?

Hem millorat, però encara queda molt camí per endavant. Encara hi ha molta dona que deixa la pràctica esportiva i després s’hi reincorpora. A nivell d’elit hem de dir que les dones ens estan salvant, estan sent molt protagonistes. On costa més és en responsabilitats, llocs de direcció, etcètera. Hem de combatre aquesta idea que encara hi ha que som una societat en la qual la dona ha d’assumir una sèrie de tasques i per tant no té temps o no pot fer-ne d’altres.

“Sempre em veig relacionat amb el món de l’esport”

IVAN TIBAU

La seva disposició és a seguir com a Secretari General de l’Esport?

Jo estic a la disposició, com sempre, del President de la Generalitat. Han estat uns anys molt intensos, de molta dedicació però estic a disposició de seguir o de plegar depenent de qui guanyi el 27S. Vaig entrar al 100 per cent i seguiré als 100 per cent des d’on sigui. Sempre em veig relacionat amb el món de l’esport i sempre hi seguiré relacionat.

 

Si el Congrés marca com a objectiu una Conselleria pròpia, serà el primer Conseller d’Esport?

Ens agradaria que fós una Conselleria única però podria ser una co-conselleria. El que estaria bé és que l’Esport sigui a les reunions de govern, que se’l vegi.

 

En quatre anys més, quin seria el gran objectiu estratègic?

Tenir eines per poder posar recursos al servei dels objectius que ens hem marcat. Ara que hem après a gestionar bé els diners, hem de millorar el que tenim amb més preparació i experiència per convertir encara més Catalunya com a referent esportiu en polítiques esportives a tots els àmbits.

 

Ens pot dir el seu moment Fosbury?

Com esportista, aixecar el Campionat del Món a Macao, amb Catalunya. Poder haver competit oficialment amb Catalunya i aixecar la copa va ser quelcom emotiu, absolutament inesborrable. I és una cosa que espero que pugui fer molta més gent i que deixi de ser extraordinari, perquè voldrà dir que Catalunya pot competir com a tal en les competicions internacionals. I estaria encantat de dirigir des d’aquesta posició aquesta nova situació.

IVAN TUBAU: “L’ESPORT, COM EL PAÍS, NECESSITA FER UNA PASSA ENDAVANT”
|  FOSBURY.CAT  |