TRIATLÓ

ABANDONAMENT A ZARAUTZ

TRIATLÓ

ABANDONAMENT A ZARAUTZ

TRIATLÓ

ABANDONAMENT A ZARAUTZ


LES LLÀGRIMES FREDES QUE ESCOPIA AMB RÀBIA EL CEL DEL NORD EM VAN APARTAR DEL SOMNI QUE EM RONDAVA EL CAP ELS DARRERS QUATRE MESOS. A DINS D’UNA AMBULÀNCIA, AMB LA MIRADA PERDUDA I TREMOLANT TOT I LES TRES MANTES QUE M’INTENTAVEN ATURAR ELS ESPASMES, TAMBÉ PLORAVA D’IMPOTÈNCIA. SENSE VESSAR CAP LLÀGRIMA, PERÒ. DESPRÉS DE TRES HORES I MITJA SOTA LA PLUJA VAIG HAVER D’ABANDONAR L’OBJECTIU D’AQUEST ANY, LA QUE DIUEN QUE ÉS LA MILLOR TRIATLÓ DE L’ESTAT: LA ZARAUZKO TRIATLOIA.


Hipotèrmia. Fred, tremolors, rampes a les cames. No dominava la bici. Des de feia una hora semblava un pollet descontrolat. Anava intentant restar els quilòmetres que em quedaven, però quan en portava 60 i enfocava la part més dura, el cap em va abandonar. Adéu-siau. Agur. Vaig parar davant una ambulància. Volia pixar i continuar. Volia entrar en calor, però aquí és va acabar tot. Un cap de setmana ideal i ben acompanyat.

20 km. Només em faltaven 20 km per acabar el circuit de bici i arribar a boxes a fer el que més m’agrada, córrer. Però no va ser possible. La pluja, que tant m’agrada, em va apartar del meu objectiu. Em va tancar la porta als morros. Em va deixar tremolant de tristor dins d’una ambulància. Amb l’Anna, la meva dona, havíem quedat que quan acabés ens trobaríem a la primera ambulància de la zona de meta. A fora, vam dir i remarcar, tot rient. Però ens vam trobar a dins. Amb dos infermers i una metge. Un destí funest. Jo, el fill de la pluja abandonava perquè no podia controlar el meu cos.

LA PRÈVIA

7 de febrer del 2015. Després d’un període de reflexió, d’una aturada tècnica del triatló per descansar mentalment em trobo davant dos ordinadors i un iPad disposat a apuntar-me a la Zarausko triatloia. La triatló per excel·lència, la mare de les triatlons. La que tothom et diu que s’ha de fer un cop a la vida. Gran organització, bona terra, excel·lents paisatges, menjar exquisit. Tot a favor. Cap al País Basc falta fent. La preparació, però no va ser la millor amb continus entrebancs.

Un canvi d’alimentació per un tema mèdic dos mesos abans de la prova em van fer perdre uns quilets i em va deixar durant tres setmanes sense les forces necessàries per entrenar els volums habituals. L’ últim mes i mig havia pogut fer més volum d’entrenament però potser insuficient per fer en condicions una prova com la de Zarautz. Però dues setmanes abans de la cursa vaig decidir que aniria a gaudir i acabar de la millor manera possible.

Els boxes de la Triatló de Zarautz

DE VIATGE

El divendres vam marxar cap a Zarautz carregats d’il·lusió i amb certs nervis. El temps amenaçava pluja per dissabte de 14 a 21 h. Vaja, tota la cursa. Jo sóc un enamorat de la pluja però a Catalunya estem acostumats al solet. Si plou no sortim en bici. No som com els bascos que no tenen més remei… Però tot i l’amenaça, volia continuar amb el meu somni.

 

EL DIA DE LA CURSA

El gran dia es despertava com ens esperàvem: gris però sense pluja. De moment. Vaig començar a fer els preparatius (casc, sabates de bici, bambes de córrer, la roba, gels barretes, bidons…quina moguda això del triatló) i vam anar cap a recollir i tatuar el dorsal al braç.

A les 11 ja teníem la bici i altres estris a boxes i encara havíem d’esperar tres hores. Em menjava el taper d’arròs amb tonyina, mentre mirava un cel amb un aspecte trist i a punt de plorar. Li demanava que aguantés una mica, unes horetes. Però cap a la 1, quan fèiem cua per entrar a l’autobús que ens duia cap a Getaria ja va començar a descarregar.

Un cop a Getaria encara ens faltava una hora llarga per prendre la sortida. Mentre plovia ens vam posar sota uns arcs i vam parlar amb veterans de la competició que ens regalaven algun consell.

LA SORTIDA

Fins que va arribar el gran moment. 600 bèsties amb ganes de competir es tiraven a l’aigua del Cantàbric. La temperatura era més alta del que m’havia imaginat. Freda igualment, però acceptable. Per endavant, quedaven 2.900 metres entre Getaria i Zarautz. Només dues boies pel camí i la resta havia de ser intuïció i seguir als de davant, tot esperant que anessin prou recte. Em va costar agafar el ritme pels cops que vaig rebre. Però ràpidament em vaig començar a sentir bé. Vaig sortir de l’aigua en 50′, millor del que havia calculat.

Arribar a la platja de Zarautz és una cosa inexplicable. Una marea de gent (familiars dels competidors i altres que venien a animar i prou) et feien sentir un PRO.

Vaig fer una transició un pèl lenta i em vaig posar uns manguitos per no tenir fred, però ja venia moll i el cel continuava a la seva, sense tenir compassió de nosaltres.

Per endavant quedaven 81 km no precisament plans. La primera volta al circuit de 26 km que passava per Zumaia i Getaria la vaig gaudir prou. Pels paratges impressionants i, sobretot perquè al port de Meagas anava avançant corredors, cosa estranya en mi en el sector de bici. A la baixada, però, aquests em recuperaven el terreny.

A molts punts, tot i la pluja, hi havia gent animant i cridant aupa! Estava animat i amb ganes de continuar. Feia bromes i tot a la gent. Els demanava un paraigües gegant per aturar aquell xàfec. Em posava bé davant els fotògrafs que em trobava pel camí. Potser així perdo energies però és la meva manera de gaudir i poder afrontar aquestes proves.

TOT ES TORÇA

Però a la segona volta tot es va començar a tòrcer. El cel va començar a descarregar de valent sobre el meu cos cada vegada més malmès. Els primers tremolors van aparèixer. A les baixades (que eren relativament suaus) em costava controlar la bici. No tenia tacte als dits per prémer els frens i em costava molt canviar de marxa. Però em resistia a abandonar. El meu cap lluitava contra el meu cos i li demanava una mica més. Va que queda menys, que ja estàs a la meitat. Però el fred anava calant en el meu interior i els tremolors eren cada vegada més intensos. Em començava a notar rampes a les cames. “Mala senyal nanu”.

Cada cop anava més lent i els corredors no paraven de passar-me. “Nanu no vas bé.” Quan vaig arribar de nou a Zarautz i em dirigia a Aia (al MUR, amb pujades fins al 20% de desnivell) vaig sentir comentaris del públic que deien algo tipus “mira pobre como va…” Ai Martí què estàs fent?? M’estava pixant i vaig parar a una rotonda on hi havia una ambulància. Volia pixar i que m’abriguessin una mica. Però allà es va acabar tot. Adéu al somni. Agur.

S’HA ACABAT

El noi de l’ambulància em va dir que estava agafant una hipotèrmia. Vaig valorar continuar però em va dir que em quedava una baixada ràpida i que si en pla no controlava la bicicleta, baixant em podia fotre una bona nata. Vaig dubtar uns moments. No m’agrada abandonar. No ho havia fet mai per temes físics (només per mecànics). Les he passat de tots colors en les halfs que he fet però mai per parar. Però quan el cos t’abandona, et deixa tirat, no hi ha res a fer.

Amb pena vaig entrar a l’ambulància. Hi vaig estar una hora ben bona amb tres mantes, calefacció i una noia molt trempada que per distreure’m m’ensenyava euskera. La pobra estava suant i jo tremolant. El món al revés. Jo, que havia de ser un home de ferro, no podia controlar el meu cos. Una trucada de l’organització a la meva dona l’alertaven: “Hemos recogido a su marido en la carretera “. Carai aquests bascos quina manera de dir les coses!

Doncs pobreta em va recollir allà, fet una piltrafa i molt desanimat. Vaig anar a recollir la bici que m’havien deixat a la carpa de l’arribada. Vaig ser el primer que hi vaig arribar. Abans i tot que els guanyadors. Desanimat com estava vaig decidir aprofitar tot el menjar que tenia per mi i em vaig fotre les botes mentre veia arribar els guanyadors. També feien mala cara ells!

No ha estat la meva millor competició. Em vaig quedar a tan sols 20 km de la meva primera meta. A partir d’aquí me’n faltaven “només” 20 més corrent. A 20 o 40 km del meu somni. Del que havia preparat durant quatre mesos amb il·lusió. Però la vida continua i almenys he tornat a casa sa i estalvi i amb l’estima de tots els que m’heu animat. Vaig prendre la decisió correcta? Segurament. Tornarem a Zarautz? No ho sé pas. Ja veurem.

ABANDONAMENT A ZARAUTZ
|  FOSBURY.CAT  |