Vázquez, Vargas i Ollé; el salt cap a l’OK Lliga

Vázquez, Vargas i Ollé; el salt cap a l’OK Lliga

Vázquez, Vargas i Ollé; el salt cap a l’OK Lliga

MIREIA JURADO

JOAN VÁZQUEZ, ÈRIC VARGAS I MARC OLLÉ, TRES JOVES JUGADORS NASCUTS AMB POCS MESOS DE DIFERÈNCIA ENTRE ELLS QUE AVUI EN DIA S’HAN CONVERTIT EN JUGADORS CONSOLIDATS EN EL PRIMER EQUIP DELS SEUS RESPECTIUS CLUBS. TOTS ELLS VAN COMENÇAR A JUGAR A HOQUEI EN EL CLUB DEL SEU POBLE I HAN ACONSEGUIT PROGRESSAR FINS A ARRIBAR AL PRIMER EQUIP, ON AVUI GAUDEIXEN DE L’OK LLIGA.


“De petit venia a animar el primer equip com un aficionat més, em deixava la veu en cada partit amb una bandera del Reus que teníem a casa. Poder ser jo el que ara és a la pista és un gran orgull. Jugo a hoquei des dels 4 anys, visc a 100 metres de la pista del Reus Deportiu i porto tota la vida jugant aquí. He tingut la sort de poder arribar al primer equip i la veritat és que sóc molt feliç aquí al Reus”, explica Marc Ollé.

Tot i estar consolidat al primer equip, Ollé va haver de passar per moments complicats, com molts dels joves jugadors que segueixen els seus passos. “Has de tenir força de voluntat. Vaig començar jugant a futbol i hoquei, però a partir dels 8 anys només em vaig dedicar a l’hoquei. A partir de llavors he treballat cada dia per tenir l’oportunitat d’arribar al primer equip. És molt sacrificat, porto entrenant sis anys amb el primer equip i he viatjat per Europa sense poder jugar. És dur però ho acabes entenent, forma part de la teva formació. Ara estic orgullós de tot aquest sacrifici; jugar i formar part del primer equip de forma rellevant et retorna tots aquests anys d’esforç en forma d’alegries”.

olle-hoquei-2

“Està clar que la base és fonamental. Un equip d’OK Lliga avui en dia ha de tenir una bona base, però també grans jugadors. Si un equip vol competir, està clar que és obligatori tenir una base cuidada, però també gent que porti el pes de l’equip, que transmeti la seva experiència i lideri el projecte. Penso que encara no he aconseguit res. Tinc molt camí al davant i tot just començo en el món de l’hoquei. M’agradaria poder arribar a ser un bon jugador i contribuir a donar títols al meu club”, conclou Ollé.

Voltregà, “una família”

Èric Vargas, igual que Ollé, també té un pes rellevant al primer equip del Voltregà. Seguint la mateixa trajectòria que el reusenc, Vargas va anar progressant en les categories base del club osonenc fins a fer-se un lloc al primer equip. “El meu camí per arribar fins aquí no ha estat fàcil. Amb 20 anys em van dir que si volia seguir jugant al Voltregà m’havia de conformar en ser el 9è jugador. Aleshores vaig intentar prendre-m’ho de la millor manera possible i a base de treball diari i amb molt d’esforç i sacrifici, aquest club m’ha donat una oportunitat i ha confiat en mi. L’hoquei a Sant Hipòlit es viu d’una altra manera. És una pista petita que s’omple a cada partit. Sempre hi ha l’afició que ens ajuda i ens empeny en moments dolents. El Voltregà és una família, ens coneixem tots. Des dels nens que comencen a patinar fins als jugadors del primer equip.”

vargas-celebrant

Tot i reconèixer que el camí és complicat, Vargas encoratja als jugadors de la casa a continuar treballant per fer-se un lloc en el primer equip. “Els hi diria que no defalleixin. Que treballin molt i no es qüestionin ni un moment arrencar un esprint o lluitar una bola. El Voltregà és un club on creixes mirant cap a dalt; si fas les coses ben fetes confien en tu, i saps que si treballes, pots acabar arribant”.

Retorn a la capital del vi

Joan Vázquez és un dels jugadors ofensius de referència del Vilafranca Capital del Vi. “Vaig començar a jugar a Vilafranca, al Club Patí Sant Ramon. D’allà vaig aterrar al Vilafranca, vaig passar pel Vendrell, vaig jugar 6 anys a les categories inferiors del Barça i finalment vaig tornar una altra vegada a Vilafranca, a casa. Quan tornes al club on tot va començar fa il·lusió. La meva relació amb aquest club és molt estreta, és un club molt familiar on sempre m’han acollit com a casa. Hi estic molt còmode i a més poder veure familiars i amics del dia a dia a la grada animant-te no té preu”.

Una imatge de David Carles

Precisament en aquest retorn ha estat on Vázquez s’ha erigit com una peça clau del club a l’OK Lliga. “Quan arribes a l’OK Lliga el hobby es converteix en una cosa més professional, que t’exigeix igual de dedicació i moltes ganes, però a més un compromís que fa plantejar-te els entrenaments d’una altra forma, amb més consciencia. És veritat que ja porto algunes temporades l’OK Lliga, però segueixo amb les mateixes ganes que a la primera temporada que vaig debutar en aquesta categoria. Suposo que el meu camí ha estat igual de dur que la majoria de jugadors, per jugar a hoquei has de tenir molta implicació i ganes, i  per a mi poder jugar a l’OK Lliga va ser un premi que segueixo assaborint cada dia”.

VÁZQUEZ, VARGAS I OLLÉ; EL SALT CAP A L’OK LLIGA
|  FOSBURY.CAT  |